Bon dia a tothom!
Aquesta vegada hem hagut de fer un anàlisi sobre una pel·lícula, però degut a diferents circumstàncies, jo he fet l'anàlisi sobre un curtmetratge anomentat "El orden de las cosas" us deixo l'enllaç aquí per si algú el vol veure.
Fitxa tècnica: “El oden de las cosas” és un curtmetratge escrit per César Esteban Alenda i José Esteban Alenda, va ser publicat el 2010. Els personatges principals d’aquesta breu pel·lícula són: el pare, anomenat “Marcos”, la mare, anomenada “Julia”, i el fill, que també es diu “Marcos” però per diferenciar-lo, li diuen Marquitos.
Sinopsi: “El orden de las cosas” tracta sobre la violència de gènere. Aquest film ens mostra mitjançant metàfores com un cinturó, gotes d’aigua que cauen, un avió trencat... com és viure la violència de gènere i el que suposa, per tant, els autors són qui s’han d’encarregar d’interpretar els símbols per a entendre correctament el curtmetratge. La història té 2 personatges protagonistes, el pare, qui maltracta, i la mare, la qual és maltractada pel pare. Però aquests personatges giren al voltant de dos objectes claus: la banyera i el cinturó, el moble representa la presó que sent la noia degut a l'opressió que l’home li exerceix. A sobre, al llarg del film cauen gotes que a poc a poc van omplint la banyera, gotes que representen els sentiments de la noia, com a poc a poc es va acabant la seva paciència. El cinturó representa el maltractament cap a les dones de la família, com aquest ha passat de pare a fill al llarg dels anys, per tant, és un símbol del masclisme que s’exerceix i de la tradició, llavors, quan el fill accepta el cinturó per part del pare, també accepta seguir la tradició de maltractar a la dona amb qui es casi.
Opinió personal: Puc dir sense temor a equivocar-me que el que més m’ha agradat d’aquest vídeo és la forma amb la qual ens mostra com és la violència masclista: freda, temible, monstruosa. Encara que ho faci de forma indirecta mostrant blaus, mitjançant la frase “Portate como un hombre” o tancant una porta impedint veure el que passa dins una sala, només per seguir l’escena amb crits, també podríem posar d’exemple la frase de “para que oponerse, si al final va a ser peor” i com aquests exemples, una brutalitat. Doncs bé, per a mi, aquestes frases i aquesta simbologia és el millor del film i el pitjor alhora, ja que representen perfectament com és la violència masclista, però ho fan d’una forma que se’t posen els pèls de punta del brutal que és aquest tipus de maltractament discriminatori.
Així i tot, el film també té certs detalls que a mi no m’han agradat. Tot es resumeix en la forma que té de representar els diferents elements, com la llibertat, els desitjos, la paciència, etc. Tot ho fa mitjançant simbologies dins del mateix film que t’has d’encarregar tu personalment d’entendre. I si hi ha algun element que no entens pel motiu que sigui, et perds part de l’argument del curtmetratge, de forma que no et poden arribar totes les sensacions que haurien de fer-ho.
Per finalitzar, jo recomanaria veure aquest vídeo si no has viscut mai la violència masclista, ja que és una forma molt bona i gens sàdica de mostrar perquè l’home pega a la dona, què és el que aquest sent abans de fer-ho, que és el que sent la dona i com aquesta afecta la família.
Comments